Si al matí, quan em desperto,
penso avui em menjo el món,
però dels somnis que teixia
en faig draps per collir els mocs.
Si les hores se m'escapen,
i la gana em consumeix
i la febre m'aclapara
i el consol ja no serveix.
Si enlluerno ma cegesa,
mentres crec no creure en res.
I per set, mastego cendra
i per por, m'agafo pres.
Esperant que arribi el dia
en que broti la llavor
i que aflori l'alegria,
i que em rapti la passió.
Però que sigui abans no mori,
a qui li demano això?
que s'acabi aquest desori
i vingui el dia de debò...
Però el dia no arriba, l'hora no vé.
El dia no arriba, hi aniré jo.
mandra
Humit nítid: dit íntim u,
cerco l'u: metàfora. Far o fat? Emulo, crec.
Ara cato triar: traïr tota cara.
Arat, sóc melic i fidel difícil. Em costarà...
Notar. És pas o meta? temo ser àton.
0h, tampoc així, a cop mato.
Notar no resol la cisalla. Ser honrat, on?
Era'l. I pas l'opció tsetsè: gest estoic. Pols apilaré.
El pas: patir, vomiti boira, pari òbit i m'obri taps a plè!
Res, la clau suau. Sua'l: cal ser.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)