Si al matí, quan em desperto,
penso avui em menjo el món,
però dels somnis que teixia
en faig draps per collir els mocs.
Si les hores se m'escapen,
i la gana em consumeix
i la febre m'aclapara
i el consol ja no serveix.
Si enlluerno ma cegesa,
mentres crec no creure en res.
I per set, mastego cendra
i per por, m'agafo pres.
Esperant que arribi el dia
en que broti la llavor
i que aflori l'alegria,
i que em rapti la passió.
Però que sigui abans no mori,
a qui li demano això?
que s'acabi aquest desori
i vingui el dia de debò...
Però el dia no arriba, l'hora no vé.
El dia no arriba, hi aniré jo.
mandra
Humit nítid: dit íntim u,
cerco l'u: metàfora. Far o fat? Emulo, crec.
Ara cato triar: traïr tota cara.
Arat, sóc melic i fidel difícil. Em costarà...
Notar. És pas o meta? temo ser àton.
0h, tampoc així, a cop mato.
Notar no resol la cisalla. Ser honrat, on?
Era'l. I pas l'opció tsetsè: gest estoic. Pols apilaré.
El pas: patir, vomiti boira, pari òbit i m'obri taps a plè!
Res, la clau suau. Sua'l: cal ser.
Tàcticatictac
Ah! i Oh!, ja nua tota una joia.
Pacient, n'espera, rep sent-ne i cap
minut anul·la. A lluna, t'unim!
Al vèrtig orb, brogit rebla,
i s'hi aferra rar. Re fa. I si?...
Pacient, n'espera, rep sent-ne i cap
minut anul·la. A lluna, t'unim!
Al vèrtig orb, brogit rebla,
i s'hi aferra rar. Re fa. I si?...
de nit
L’oda rau a ciutat, a tu, i cau ara dol.
Sóc l’edat urbana, sana, bruta, del cos.
Sol, ara torbo la via, i val, o brotarà l’os.
L’hora fa passar i ras (sap, a farol).
Sóc l’edat urbana, sana, bruta, del cos.
Sol, ara torbo la via, i val, o brotarà l’os.
L’hora fa passar i ras (sap, a farol).
incontinència
Cop a cop al cor. Cos, sóc roc! L' "a poc a poc"...
Roc, sóc nom per tu mut. Rep mon cos, cor.
Sóc arbres, serè per ésser braços,
Roc, sóc nom per tu mut. Rep mon cos, cor.
Sóc arbres, serè per ésser braços,
o roda la llei: terra balla! Nu. Un allà: barret i ella. L'adoro!
tòtil em sento, fer nèmessis se me'n refot. N'és mel i tot...
el teu nom, i olé
Ahir, o mon cor, tot roc, no moria,
o car la serp, era, mare, pres al racó.
Airat, sé l’ostra: fart, sol estaria.
Or, rama i efeb, bé feia marró.
Ara, pedra freso, o ser far depara,
ara, peso llavis i si ballo separa,
Ara caic i ni tot inicia cara,
ni sé peu que feu que pesin.
No pesen gaire. Així aeri, Agnés… Ep! on?
Ací. Ma nuesa resa ser ase, una mica.
Àcid em roman, o son amor medica,
és passió, nois! Sap. Sé.
o car la serp, era, mare, pres al racó.
Airat, sé l’ostra: fart, sol estaria.
Or, rama i efeb, bé feia marró.
Ara, pedra freso, o ser far depara,
ara, peso llavis i si ballo separa,
Ara caic i ni tot inicia cara,
ni sé peu que feu que pesin.
No pesen gaire. Així aeri, Agnés… Ep! on?
Ací. Ma nuesa resa ser ase, una mica.
Àcid em roman, o son amor medica,
és passió, nois! Sap. Sé.
o ser o presó
Cerco ruta, m’aturo, crec.
Cerco la veritat, i re val, o crec?
Res sedueix, i érem on no mereixíeu d ‘ésser
As, ser fresc o poc, ser fressa?
As, ser pres o no, ser pressa?
Cesi la presa. Ser pal i sec.
Amor ballo, brètol o tèrvol? la broma!
Ser només un, o nu, sé mon res?
O serp o presó?
Oi, saber o cuc? Or? evasió?
Serp o vellut reps, és per tu. Llevo pres.
Cerco la veritat, i re val, o crec?
Res sedueix, i érem on no mereixíeu d ‘ésser
As, ser fresc o poc, ser fressa?
As, ser pres o no, ser pressa?
Cesi la presa. Ser pal i sec.
Amor ballo, brètol o tèrvol? la broma!
Ser només un, o nu, sé mon res?
O serp o presó?
Oi, saber o cuc? Or? evasió?
Serp o vellut reps, és per tu. Llevo pres.
ser o no res
Ser o no res?
I ara rai!
S’és o no s’és
l’ase de sal.
L’ostra: l’ànima (sec on no cesa) mina l’art sol.
Sol em tramo sa vida, la diva: sóm art melós.
Un cop brota torb, poc nu.
Un roc a pit tip, a cor nu.
L’odi li dol.
L’obaga vol.
Aboca’l a la cova,
O no.
Abona la nova:
Mulla’l a la llum!
L’os a la boca: ruca la cura! Cova-la sol…
Sol, em traspasen odis. Si dónes, saps art melós.
Un sóc aire dèria, cos nu.
Un roc, anem, mena, cor nu!
S’és o no s’és
l’ase de sal?
I ara rai!
Ser, o no res.
I ara rai!
S’és o no s’és
l’ase de sal.
L’ostra: l’ànima (sec on no cesa) mina l’art sol.
Sol em tramo sa vida, la diva: sóm art melós.
Un cop brota torb, poc nu.
Un roc a pit tip, a cor nu.
L’odi li dol.
L’obaga vol.
Aboca’l a la cova,
O no.
Abona la nova:
Mulla’l a la llum!
L’os a la boca: ruca la cura! Cova-la sol…
Sol, em traspasen odis. Si dónes, saps art melós.
Un sóc aire dèria, cos nu.
Un roc, anem, mena, cor nu!
S’és o no s’és
l’ase de sal?
I ara rai!
Ser, o no res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)